La democratització del Disseny

Com deia El Petit Príncep de Saint Exupéry: “C’est véritablement utile puisque c’est joli…”

Una pregunta filosòfica? Una frase feta?, una opinió? Una certesa? 

La veritat és que dona que reflexionar tant en la vida en general com en el camp del disseny d’interiors.

Perquè si entenem la bellesa com un concepte útil, es pot debatre diferents punts i associacions. En primer lloc, la bellesa no és la mateixa per a tothom, no obstant per no entrar en un concepte tan ampli, associaré la bellesa a 2 conceptes: el què té una harmonia en conjunt i que ens pot impressionar. D’altra banda, per tal de portar el fil conductor, m’agradaria associar la bellesa al confort, a l’estar a gust en un ambient i evidentment, hi ha múltiples maneres d’estar-ho depenen no tan sols de l’individu sinó de l’espai.

El disseny d’interiors, des de fa dècades, s’ha associat (almenys en el disseny dels habitatges) a una certa idea del luxe, que també s’ha associat a bellesa fins a cert punt. Per tant, recórrer a un dissenyador d’interiors era sinònim d’alt poder adquisitiu, amb la qual cosa es produeix una idea d’associar amb de materials cars, exclusivitat, d’abús de tendències, etc.

Fins que va arribar “Ikea” i altres tipus d’empreses que va permetre que és “democratitzes” el disseny d’interiors.

La veritat és que l’harmonia en un espai és important per a molta gent. Influeix en molts aspectes de la nostra vida i facilita sentir-se feliç i relaxat. També ajuda en l’organització quotidiana, en el fet d’estendre la nostra manera de ser al nostre entorn més personal. 

… I doncs… per què s’hauria d’associar el disseny d’interiors a una certa idea de “luxe”, del “superflu” i no necessari? No tothom té facilitat per tal d’ordenar el seu espai més immediat, tampoc qüestionen l’espai o els objectes que el componen com una “eina” per facilitar-se la vida. Si bé quan no entenem d’informàtica, d’electricitat, de publicitat…etc. no dubten en recórrer a un especialista? Moltes pàgines web donen idees, exemples, però no per això ens converteix en un especialista en els espais. Podem tenir facilitats, doncs… Però com cada ofici, requereix una formació acadèmica i una formació pràctica.

Últimament, veiem anunciades “habitatges d’alt estànding”, que finalment utilitzen materials de poca qualitat, on l’espai és estudiat de manera uniforme: 3 dormitoris amb bany, suite de luxe, on a penes hi ha espai pel moviment i els armaris no tenen ni calaixos. Totes semblants les unes amb les altres i si mirem bé, semblen conilleres creades amb el mateix patró. 

És evident que podem tenir un interès propi en intentar justificar la idea de contractar un dissenyador d’espais. Però és un interès a l’anar cap a una personalització dels espais, un interès a trobar una simbiosi entre la llar i la gent que hi viu. Gent que tenen nom, personalitat pròpia i que viuen de diferents maneres. I, per tant, és ajudar-les en aquest procés sense que hi deixin la “cartera”.